TRAMSGRANCANARIA 2011

Buffffffffffffffffffffffff!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Vaia tela de cursa, molt, molt, molt dura.

Arribem el dimecres al vespre a Grancanaria, ens acomodem al hotel i a veure el barça i a fer unes birres. Bé el barça guanya. Al mati anem a veure el primer tall de la cursa, 10km per la platja, trotem una estona i cardem una mica l’ànec per les dunes.

El dijous i el divendres ja relax total, menjar b i reposar.

Amb un no res ja és divendres, són les 12 i estem a la platja, full equip. El temps no fa gaire bona pinta, pillut el gore i els manguitus d’anar amb bici. Pum sortida. Tots a corre, jo decideixo anar molt molt tranquil, m’avança una pila de gent però no perdut el cap. Al final de la sorra els primers ja ens porten 10 minuts. Comencem a enfilar primer per carretera i després entrem en un canal amb aigua. Aconsegueix-ho sortir-ne amb els peus secs, beeeeeeeeeè. Ara ja anem per pista i comencem a pujar, suaument per molts quilometres. Es posa a ploure, quina putada, sort que AL final He pillat el Gore. Tota la nit es passa plovent. Molta fred, arribo al avituallament del km 32 i sembla que hi hagi hagut una catàstrofe humanitària. Tot de corredors tirats dins l’ajuntament tapats amb les mantes tèrmiques. Quin drama. Faig un parell de cafès ben calents, hem poso la manta sota la jaqueta i marxo ràpid. Afronto la ultima pujada llarga, que hem porta AL gran avituallament de mig camí. Ha sortit el sol i en un moment ja s’ha passat la fred. Arribo al Garañon km 55 i hem trobo molt bé menjo Canvio de mitjons agafo el menja que he gastat de la motxilla i a fondu cap a meta. No vaig sobrat, però hem sento fort i començ-ho a corre. Baix fent km bé fins a Teror, allà tinc un baixon bastant ben parit, sort que 20 i pico km i meta. Aquest últim tall se’m fa molt dur però hem convenç-ho que queda poc i aguanto fins la meta. Arribo moll com un ànec una altre vegada i amb molta fred però súper satisfet. He pogut baixar de les 20h 

Gos Perillos

Sortida remarcables de la setmana. Quedem amb el meu cosi el divendres a la tarda, per anar a fer una volteta una mica llarga. A dos quarts de cinc sortim i anem tirant cap als Angels per un cami força agradable, no més tè un problema passem per davant d'una casa molt aïllada amb un parell de "xuxos". Sempre hi he passat i mai hi han posat problemes els animalets en qüestió. però el divendres no els hi va semblar bé que la nostra ruta passes per allà. En resum vam haver d'agafar un altre camì que semblava que anes més o menys allà on tenia previst. Però no anava a sortir a Monnegre. En resum el que havia de ser un puja i baixa als Angels es va convertir en una volta de tres hores per un cami amb unes pujades infernals que no tenien final.

Sortida perfecte, sort que vam pillar el frontal.

TRANSGAVARRES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Diumenge, a les 5:20 ja sona el despertador. La mara qui hem va parir, es que no es pot descansar mai. Preparo quatre coses i ja hem passa a recollir en Joel. Au cap a Quart a pillar el bus. Arribem i ja hi son quasi tots d'alt, m'ha dit que era un entrenu tranquil a ritme suau i els del bus no semblen dels que van a ritme suau ni a comprar el pa. Buenu ara ja hi som pel tros. Sortim cap Palamós, a la platja del castell. A les 7 i poc ja arranquem cap a Fitor, despres cap a Sant Cebria del Alls, Puig d'Arques, La Gavarra, Santa Pellaia, Montnegre i baixada cap a Quart. Ha estat prou bé, una mica de patiment el tram final però ja és això. En total hem fet 54 km i 1200 m de pujada.

PARON D'UNA SETMANA

Una setmaneta parat del tot, buenu voltant per New York. Molt macu tot i molt gran.

La tornada un autentic infern, ha estat un super entrenu de resistencia, 6:50 en un seient de classe turista de Iberia.

Més mal de cames que despres de corre 70km i encara hem quedava el fascinant mon del pont aeri per tornar a Barcelona i despres la renfe. Que podem dir de la renfe, ....
Un autentic calvari. Però l'estada molt bé.

Aquesta setmana a tornar-li a cardar grana que el març ja esta aquí.

saturday mud fever

Despres de molt de temps entrenant amb el frontal el dissabte al mati vaig poder anar a corre a la llum del dia. Un molt bon dia, sol i fang. Que més es pot demanar.

Surt-ho de casa direcció cant Mascort per un camí que que han reobert, molt macu pujada forta amb descansos.

 A cada pas que feia més pesaven les sabatilles, hem van quedar els bessons com una roca. Un cop a can Mascort cap a Sant Miquel i despres de baixada cap a Celrà a dinar, aquest tall tot per pista. 

Les sensacions han estat discretes i el ritme fluixet però és quan es pateix que es millora.

Acumulant volum

Tornem-hi. Ahir un altre "entru" nocturn amb el frontal i l'iPod. El físic encara no hem segueix tot el que voldria, hem falta força ritme, sobretot a les pujades que m'afogo com una rata dins una piscina. El que si que hem noto molt fort és l'aspecte mental i amb la motivació pels núvols. Les sensacions de cames també són molt bones, no noto aquella carregament que no et deixa donar un pas més, tinc aquella sensació de que si no arpetes el ritme podria corre hores i hores.

Resum del dia d'ahir: la tarda es va saldar amb un parell d'horetes corrents a ritme suau. 

A i una observació, amb l'ambient que es respira a fora qui es vol tancar al gimnàs. Allà tancat no pots gaudir aquestes postes de sol tant espectaculars embolicat amb el silenci de la muntanya. A més és doble afecte fas esport i eliminis les cabòries del dia.

After hour

Com mola l'hivern, de seguida es fa fosc. Ahir a la tarda vespre vaig sortir a corre una miqueta, feia molts dies que no hem calçava les bambes de corre. No va ser una sortida molt llarga, ni tampoc a un ritme molt elevat. Però va servir per esbargir-me molt.
Surto de palau a les 5:30 i lògicament en un moment ja era super fosc. Tenia pensat nomes fer una mica de via verda i cap a casa, però quan arribo a Quart (ja era força fosc) comença a sonar a iPod aquella canço den Bob Dylan Hurricane, parla d'un boxador (Huracan Carter, molt bo durant els anys 70 ), m'encanta aquesta canço no se per quina rao. Bua un "subidon" de motivació i ja hem veig enfilant cap a les gavarres jo sol amb el frontal. Vaig acabar anant fins a can Mascort. Sol sense trobar ningú, pensant amb lo meu una estona una altra sense pensar. Vaig fer un bon "reset" al cap i vaig tornar amb més energia que la que tenia quan vaig marxar.

En resum va ser un "entrenu" més pel cap que pel cos.

http://vodpod.com/watch/397369-bob-dylan-hurricane-1976