Com mola l'hivern, de seguida es fa fosc. Ahir a la tarda vespre vaig sortir a corre una miqueta, feia molts dies que no hem calçava les bambes de corre. No va ser una sortida molt llarga, ni tampoc a un ritme molt elevat. Però va servir per esbargir-me molt.
Surto de palau a les 5:30 i lògicament en un moment ja era super fosc. Tenia pensat nomes fer una mica de via verda i cap a casa, però quan arribo a Quart (ja era força fosc) comença a sonar a iPod aquella canço den Bob Dylan Hurricane, parla d'un boxador (Huracan Carter, molt bo durant els anys 70 ), m'encanta aquesta canço no se per quina rao. Bua un "subidon" de motivació i ja hem veig enfilant cap a les gavarres jo sol amb el frontal. Vaig acabar anant fins a can Mascort. Sol sense trobar ningú, pensant amb lo meu una estona una altra sense pensar. Vaig fer un bon "reset" al cap i vaig tornar amb més energia que la que tenia quan vaig marxar.
En resum va ser un "entrenu" més pel cap que pel cos.
http://vodpod.com/watch/397369-bob-dylan-hurricane-1976
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada